| Centre |
| Facultat de Geografia i Història |
| Departament |
| Història Moderna |
| Professor responsable |
| Sin datos cargados |
| Met. Docent |
| Els coneixements seran proporcionats tant per les explicacions de classe, com per l'enfocament pràctic i participatiu de l'assignatura. En aquest sentit es valorarà la lectura crítica de la bibliografia, el maneig de mapes i el comentari de textos |
| Met. Avaluació |
| Bibliografia |
| ASCH, R. G. y DUCHHARDT, H. (Eds.): El Absolutismo (1500-1700), ¿un mito?. Barcelona. 2000. ANDERSON, P.: El Estado Absolutista. Madrid. 1979. REINHARD, W. (Coord.): Las élites de poder y la construcción del Estado. Madrid, 1996. SCHULZE, H.: Estado y Nación en Europa. Barcelona. 1997. V.V.A.A.: L?Absolutisme Eclairé. Colloques de Mátrafüred. Budapest-París. 1985. |
| Continguts |
| Els continguts se centren en les principals formacions polítiques d'Europa –encara que no siguen monarquies absolutes- i en molt inferior mesura aborden models polítics exteriors, especialment asiàtics.En una primera fase s'estudia l'estat monàrquic, com a arquetip de l'època, des d'un punt de vista genèric: la seua organització interna, base estamental, legitimació ideològica, etapes de la seua evolució, etc. Una vegada aclarit el concepte d'Estat i l'articulació dels seus elements, s'analitza la trajectòria històrica dels diversos casos, recalcant els traços distintius, en les peculiaritats que singularitzen i caracteritzen a cada una de les formacions polítiques. |
| Objetius |
| El curs pretén acostar l'alumne a les realitats polítiques de l'Antic Règim. Es tracta de comprendre els sistemes de poder de la societat moderna i observar com el poder real es va convertint en hegemònic encara que no exclusiu. L'alumne valorarà eixa trajectòria del poder monàrquic en la seua relació dialèctica amb la societat, les forces de tota índole que li recolzen i les que el limiten o se li oposen. |
| URL de Fitxa |