Centre |
Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació |
Departament |
Filosofia |
Professor responsable |
E9054 - ROMAN CALLE DE LA CALLE |
Met. Docent |
L'assignatura metodológicament s'esglaona en tres vessants: (a) Lliçons de caire teòric/magistral, (b) Sessions de Seminari i (c) Treballs de redacció filosòfica ("Assaigs") orientats pel professor a les tutories. |
Met. Avaluació |
1.- Examen de la part teòrica, 2.- Assistències participatives a les sessions dels Seminaris, 3.- Assistència i participació de l’alumne a les activitats culturals complementàries (conferències, cursos externs, altres seminaris, treballs práctics encarregats...) |
Bibliografia |
Tatarkiewicz, W.: Historia de la Estética. Marchán Fiz, Simón: La Estética en la cultura moderna. Bozal, Valeriano El Gusto. Marchán Fiz, Simón: Las “Querellas” Modernas y la extensión del Arte. Franzini, Elio: La Estética del siglo XVIII. De la Calle, Román. Gusto, Belleza y Arte. Doce ensayos de historia de la estética y Teoría de las Artes. De la Calle, Román (Edit). Arte, Gusto y Estética en la Encyclopédie. Fubini, E. Los enciclopedistas y la música. Ferrer, Anacleto (Edit). Rousseau: música y lenguaje. |
Continguts |
Bloc temàtic I.- Les herèncíes de la doctrina clássica. (4 sessions) Bloc temàtic II.- Els inicis de la revolució del Gust. Gust i judici. Gust i crítica. (4 sessions) Bloc temàtic III.- De les teories de l'art a les doctrines estètiques. Jean Pierre de Crousaz. Yves Marie André. Jean Baptiste Du Bos. (10 sessions). Bloc temàtic IV.- L'àmbit de les "Belles Arts" i la seua sistematització. Charles Batteux. (5 sessions) Bloc temàtic V.- Les idees estètiques i les teories de l'art a L’Encyclopédie. (5 sessions). |
Objetius |
Els objectius generals del curs consisteixen en introduir els alumnes a l’estudi i coneixement dels canvis i desenvolupaments experimentats per les idees estètiques de la modernitat. Es tracta, més en concret, de fer el seguiment del tránsit entre el segle XVII i el XVIII mitjançant d'una selecció d'autors i de textos que es troben entre les poétiques del classicisme francés i el posterior naixement de la reflexió estètica, amb opcions de tipus cada vegada més sistemàtic. De fet, l'horitzó bàsic dels debats estètics s'estableix entre la raó i el sentiment. |
URL de Fitxa |