| Centre |
| Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació |
| Departament |
| Filologia Catalana |
| Professor responsable |
| Sin datos cargados |
| Met. Docent |
| 1. Partir dels coneixements dels estudiants i fomentar la seua participació. 2. No separar la teoria i la pràctica. 3. Lligar la matèria a la societat valenciana per a augmentar la socialització dels alumnes i encaminar-los a millorar la societat. |
| Met. Avaluació |
| Criteri avaluador: deduir el nivell d’estudi, reflexió, comprensió i assimilació de la matèria tractada. L’exposició, a més d’ajustar-se a la pregunta, ha d’estar argumentada i travada (cada paràgraf ha d’estar coherentment relacionat amb un previ). La llengua usada s’ha d’ajustar a la normativa. |
| Bibliografia |
| En el curs, el professor donarà la bibliografia de cada qüestió analitzada. |
| Continguts |
| 1. La concordança del verb haver locatiu (De persones com ell, {ja no en queden / ja no n’hi han): teoria i evolució Diversament de l’italià i l’anglés, les llengües romàniques occidentals no han triat el verb ser per a expressar que una cosa es troba en un lloc, sinó haver. L’objectiu és mostrar quins efectes ha produït això en l’evolució de la llengua i com ha reaccionat la normativa lingüística. 2. La concordança del participi amb els pronoms febles objectius (¡Ara sí que l’has feta bona!) Les normes de Fabra són tan complicades en eixa qüestió, que en la pràctica no les seguix ningú. A partir de les dades històriques valencianes, farem una proposta sobre la finalitat de l’evolució, cosa que permet una normativa molt simple per al conjunt de la llengua. 3. Les formes incoatives de la tercera conjugació (patesc, patixc, pateixo, patisc) Mostrarem com ha evolucionat la llengua culta des del segle XV a l’actualitat, quines propostes s’han fet en les darreres dècades, el fonament de cada una i els efectes que han tingut. 4. La pronúncia dels adjectius numerals 17, 18 i 19 Sobre la base de pronúncies actuals del Pirineu, reconstruirem les evolucions que hi han hagut en el conjunt de la llengua, cosa que fa veure quina és la naturalesa de les formes valencianes vives i quina norma és preferible. |
| Objetius |
| 1. Estudiar qüestions de la normativa en què hi han vacil•lacions socials, divergències entre lingüistes o tot alhora. 2. Satisfer el deure universitari d'acostar els alumnes a una part dels problemes que existixen en l'entorn social de la universitat. 3. Desenvolupar la capacitat crítica dels estudiants i, també, la capacitat que complementa (i dona sentit a) l'anterior (l'elaboració de solucions). 4. Mostrar que els problemes de la normativa s'han de solucionar en general amb dos mitjans: desplegant la teoria lingüística i estudiant l’evolució de la llengua. |
| URL de Fitxa |