| Centro |
| Facultad de Filología, Traducción y Comunicación |
| Departamento |
| Filología Clásica |
| Profesor responsable |
| Sin datos cargados |
| Met. Docent |
| Met. Avaluació |
| Examen Final - - |
| Bibliografia |
| a) Diccionaris: - SEVA, A. (dir.) (1993), Diccionari Llatí-Català. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. - GAFFIOT, F. (1934), Dictionnaire Illustré Latin-Français. París, Hachette. - GLARE, P. G. (1982), Oxford Latin Dictionary. Oxford, Univ. Press. - SEGURA MUNGUIA, S. (2001), Nuevo Diccionario Etimológico Latín-Español y de las voces derivadas. Bilbao, Univ. Deusto. - BLÁNQUEZ FRAILE (1967), Diccionario Latino-Español I-II-III. Barcelona, R. Sopena. La bibliografia horaciana és inabastable; per tots: - Aufstieg und Niedergang der r÷mischen Welt, vol. II 31/3, 1405-1558. - És imprescindible també la consulta de L'Année Philologique (1900ss.) entre d'altres repertoris bibliogràfics. |
| Continguts |
| A.- PROGRAMA Com que els cursos anteriors s'han consagrat a l'estudi de diversos gèneres literaris (prosa: Gai Juli Cèsar, Marc Tul.li Ciceró; èpica: Publi Virgili Maró; poesia amorosa: Publi Ovidi Nasó, etc.), aquest primer curs d'especialitat cal dedicar-lo al gènere líric: els Carmina i l'Epodon Liber de Quint Horaci Flac. El mòdul, doncs, quedarà estructurat en crèdits teòrics i pràctics. En els primers, hom analitzarà d'entrada la mètrica logaèdica d'Horaci (estrofes i dístics), tan diferent de la que l'alumne ha estudiat fins ara (hexàmetres dactílics en Virgili, dístics elegíacs en Ovidi). Un cop coneguda aquesta, s'exposaran les figures estilístiques ûcom a complement de la prosòdia-, les quals palesades primer en la Rhetorica ad Herennium i recollides més tard per Ciceró i Quintilià, seran imprescindibles per a una correcta anàlisi del text. Pel que fa als crèdits pràctics, hom traduirà i comentarà una selecció dels Carmina i l'Epodon Liber sencer. El comentari filològic hi inclou els dos vessants: signicat i significant. B.- OBJECTIUS |