| Centre |
| Facultat de Psicologia i Logopèdia |
| Departament |
| Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics |
| Professor responsable |
| Sin datos cargados |
| Met. Docent |
| Classes Magistrals; Comentaris de casos pràctics; Resolució de casos pràctics; Role-playing. |
| Met. Avaluació |
| L'examen consistirà en dos proves: el modul teòric amb una prova objectiva i el práctic amb una prova de resolució de casos. La nota final consistirà en la valoració conjunta d'ambdós proves. Es requerix un mínim de 5 en cada prova perquè es puga calcular la nota final. |
| Bibliografia |
| Martorell, MC y González, R (eds.) (1997) Entrevista y consejo psicológico. Madrid: Síntesis Rojí Menchaca,B (1986) La entrevista terapéutica: Comunicación e interacción en psicoterapia. Madrid: UNED Baños, R y Perpiñá, C (2002) Exploración psicopatológica. Madrid. Síntesis Ruesch,J (1980) Comunicación terapéutica. Buenos Aires: Paidós Cromier, WH y Cormier, LS (1991) Estrategias de entrevista para terapeutas: habilidades básicas e intervenciones cognitivo-conductuales. Bilbao. Desclée de Brouwer |
| Continguts |
| En el primer bloc s'exposa el concepte de l'entrevista, les aportacions històriques més rellevants en el seu desenrotllament, les maneres d'organitzar els diferents tipus que existixen d'entrevista, i els aspectes metodològics a considerar per a analitzar la validesa i fiabilitat de l'instrument. Finalment es discutix el tema de la formació de l'entrevistador. El segon bloc es dedica a desevolupar el com de l'entrevista. S'analitza l'entrevista des de les seues diverses dimensions: com a procés, com a comunicació i com a interacció, incidint en els seus aspectes més formals i tècnics. El tercer bloc es dirigix al ?on?, és a dir als diversos àmbits en què s'utilitza l'entrevista com a tècnica d'avaluació, destacant fonamentalment en les àrees clínica, escolar i de selecció. Igualment, es tracten alguns temes que impliquen un entrenament més específic i de major especialització en l'ús de l'entrevista. |
| Objetius |
| Donar a conéixer d'una manera teoricopràctica una de les tècniques més complexes d'avaluació: l'entrevista. Atés que l'entrevista és un instrument tant d'arreplegada d'informació, com de vehicle per a establir la relació terapèutica amb el pacient, l'alumne no sols haurà de deprendre a dominar una sèrie d'habilitats tècniques, sinó també educar la sensibilitat clínica que este instrument requerix. Igualment, s'assenyalen els diferents àmbits d'aplicació en què esta tècnica té un lloc fonamental com a estratègia d'avaluació. |
| URL de Fitxa |